3 ag. 2010

Rescat d'una petita ressenya

“Parlar de música és com ballar d’arquitectura”, deia el respectat Frank Zappa. Però, honestament, amb Nueva Vulcano cometria una altra excepció per intentar traduir l’impacte de la seva música en paraules. 



La fragilitat i la força barallant-se i sobreposant-se, entrant i sortint, en constant moviment, sense deixar reposar ni un sol moment els cinc sentits de l’oient o espectador. Una font d’emoció i intensitat i, de rebot, d’atracció. Que raja sense parar, fent vessar la gerra del vi del plaer. Amb "Los peces de colores" (BCore, 2009) es pot fer un brindis per l’espera de quatre anys. Ha valgut la pena. Embriaga de nou la poesia fina però quotidiana que escup la veu d’Artur Estrada (ara més alta i clara que mai) a través d’un tendre cop de puny de música pop.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada